CD2-6 La nostra sort Songtext
von La Gossa Sorda

La nostra història són les cases de fantasmes
Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
D′uns amants que pretenien compartir la seua història

La nostra por és una sala d'hospital
Les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
D′uns amants que pretenien compartir el seu amor

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
Que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
Que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança

La nostra pena és una pena d′esperar
Pels detinguts d′aquella vaga general
El nostre límit és una arma carregada
Que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar

I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l′aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi


Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
Arrassades per l'oblid i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
Esperant en la penombra el naixement d′alguna estrella

La nostra por és una escola sense cor
Les retallades decidint la teua sort
La nostra espera són les nits que no dormíem
Esperant en la penombra el naixement d'un altre món

Les nostres hores s′alimenten de la ràbia
Que habitem a les vesprades de la misèria compartida
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
De l′extensa polseguera que dissipa la mentida

El nostre joc és una xarxa d′unitat
Que protegeix a les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l′aixeta
De l'extensa polsegurea que rebenta pels carrers

I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l′aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
Senzillament


I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
Senzillament, senzillament

El cor és una bomba
Que sempre porte dins
L′afine amb les idees
El cap, el cos, els dits

La nostra història són les cases de fantasmes
Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya (El cor és una bomba)
El nostre rostre és una història inacabada
D'uns amants que pretenien compartir la seua història (Que sempre porte dins)
La nostra pena és una pena d'esperar
La nostra pena és una pena d′esperar (L′afine amb les idees)
El cap, el cos, els dits