Causa Songtext
von Xavi Sarrià

Un plat de fang
que van baratar
espardenyes velles
de tant treballar
un plat modest
cap ornament
la teua història
com un calfred
un passat orgullós
viscut i sofert
un got de vi
un plat de calent
una vida d′urgències
besos i arraps
entre fam i guerres
un ram d'anhels
I un dia a dia
de necessitats
un jornal escàs
la família que creix


la sang calenta
corrent per les venes
quan arriba els ulls
els enfosqueix
el dol i la ràbia
sopant en silenci
la vella olivera
com a testimoni
al camp, al treball
al poble, al barri
la lluita de classes
entre mil dimonis
I tu que no oblides
i tu que segueixes
per les que et pariren
i que tant patiren
tu tens una causa
una guerra oberta
contra les pors
que et van ofegant
tu dones la cara
entre la confusió
l′individualisme
que ens vol aïllar
en buides bombolles
de pànic i ego
que fan quotidiana
la teua ansietat
I calles i sents
que no estàs a soles
que seguim dempeus
en barris i pobles
del mar a les serres
ecos de revoltes
com les tempestes
sempre retornen
i tu eres el llamp
imprevisible
i quan ens unim
som indestructibles
per la sang vessada
de la nostra gent
estimes la vida
combats el feixisme
Sents
el vent que eriça
la teua pell
respira fort
atura el món
tens
motius, impuls
i autocontrol
venim de lluny
ens tenim a prop
Un plat de fang
que guardes i cuides
com una penyora
d'honestedat
la gent de baix
és la que sosté el món
i seguim creixent
amb les seues llavors
autoorganització
i comunitat
xarxes autònomes
i horitzontals
la saba que ens cal
en qualsevol crisi
sindicats de barri
contra el seu declivi
Serem la saó
d'horta i espigues
valls i ravals
masos i alqueries
com una guerrilla
de foc i de síntesi
per les que venen
i ens precediren
per elles seguim
en la foscor
tenim una causa
i determinació
el cap ben alt
davant l′opressor
venim de lluny
i ens tenim a prop
Sents
el vent que eriça
la teua pell
respira fort
atura el món
tens
motius, impuls
i autocontrol
venim de lluny
ens tenim a prop
Ara el poble ha canviat
busquem la llum a canvi del demà
carraspeja la veu
aixeca la mà
sense diners trobem pa
seguim cantant
himnes per la rebel.lió
que serà millor
viure lluitant i sentir la calor
pensa pensa
que la vida és densa
canto a les hores
per seguir lluny de la resta
tensa la corda que m′ofega
dins del ventre
i bueno, ja arriba la tempesta
sempre el rellotge marcarà més tard
vull que estigues quan arribarà demà
tot el que diem
i tot el que diran
no podran apagar ni borrar
Sents
el vent que eriça
la teua pell
respira fort
atura el món
tens
motius, impuls
i autocontrol
venim de lluny
ens tenim a prop