La Lluna Songtext
von Roger Mas

Pare del dia, el Sol dansa amb la Lluna
Que era allavors esplèndida com ell
Sa cara, un temps, com ara no era bruna
Sos ulls guspirejaven
I era de raigs de l′alba son cabell

Parlaven de son garbo les estrelles
Los meteors retreien sa rossor
I, com esbart de cèliques abelles
Los astres festejaven
De son jardí l'enlluernanta flor


Al sentir-se lloar de tan hermosa
Esbalaïda deixà caure el vel
Amb què fóra llavors poncella closa
I un crit de meravella
Féu ressonar la cúpula del cel

Lo Sol s′engeloseix, tira a sa cara
De ses antigues cendres un grapat
Que enterboleix sos ulls i l'emmascara
Astre es quedà la Lluna
Mes sense llum, com un carbó apagat

Des de llavors, com una flor d'obaga
Rodant per les tenebres de la nit
Sempre la Lluna pàl·lida s′amaga
De l′astre hermós del dia
Si el troba pels camins de l'infinit