El camí més llarg Songtext
von Mishima
El camí més llarg Songtext
Està molt cansada de mi
M′ha dit que estava molt cansada de mi
Dels meus ara vinc, dels meus ara torno
Se'm ha fet tard, així com tan de sobte
Que quan he vist ja l′hora que era he saltat corrents a dins un taxi
No trobava la cartera i he hagut de, he hagut de tornar enrere
Estava molt farta de mi
M'ha semblat que estava molt farta de mi
I d'aquesta idea de la vida és el secret
Del poc que robes, el pas del temps no, només és la fugida
Que està fins els collons de tot
Que està fins els collons de tot
Que està fins els collons de tot
Que està fins els collons de tot
En el camí de casa qualsevol obstacle em meravella
El destí és una promesa i és tan bonic com una estrella
Llunyana i lluent, sobirana, silent
Diu que en el camí de casa sempre em trobo velles amigues
Amb qui havíem fet la mili o compartit una nevera
En no haver-hi cobertura jo vaig perdre tot el crèdit
En dir que el següent gintònic sempre és la millor de les dreceres
Està fins els collons de mi
Està fins els collons de mi
Potser sí, potser sí
Que n′està fins els collons de mi
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
M′ha dit que estava molt cansada de mi
Dels meus ara vinc, dels meus ara torno
Se'm ha fet tard, així com tan de sobte
Que quan he vist ja l′hora que era he saltat corrents a dins un taxi
No trobava la cartera i he hagut de, he hagut de tornar enrere
Estava molt farta de mi
M'ha semblat que estava molt farta de mi
I d'aquesta idea de la vida és el secret
Del poc que robes, el pas del temps no, només és la fugida
Que està fins els collons de tot
Que està fins els collons de tot
Que està fins els collons de tot
Que està fins els collons de tot
En el camí de casa qualsevol obstacle em meravella
El destí és una promesa i és tan bonic com una estrella
Llunyana i lluent, sobirana, silent
Diu que en el camí de casa sempre em trobo velles amigues
Amb qui havíem fet la mili o compartit una nevera
En no haver-hi cobertura jo vaig perdre tot el crèdit
En dir que el següent gintònic sempre és la millor de les dreceres
Està fins els collons de mi
Està fins els collons de mi
Potser sí, potser sí
Que n′està fins els collons de mi
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Sempre agafes el camí més llarg per tornar a casa
Writer(s): David Caraben Van Der Meer, Alfons Serra Lleonart, Marc Lluis Lloret Isiegas, Daniel Alejandro Vega Baez, Xavier Caparros Illescas Lyrics powered by www.musixmatch.com