L'àguila negra (l'aigle noir) Songtext
von Maria del Mar Bonet

Un bon dia, o potser una nit
prop del mar jo m′havia adormit
quan de cop el cel s'omple de llum
i un ocell negre eixut, sense venir d′enlloc.

Lentament, les ales bategant,
lentament, ella n'afegiran
prop de mi el batec s'ha acabat
i com caigut del cel, l′ocell es va aturar.
Els ulls eren de color rubí,
i les plomes de color de nit,
i el seu front mil raigs de to suau,
l′ocell, rei coronat, lluia un diamant blau.

Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà.
Fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat,
volia tornar amb mi.


Bon ocell, porta'm amb tu al país
d′altres temps, sigues el meu amic.
Com abans, en somnis clars d'infant,
collirem tremolant estels i més estels
Com abans, en somnis clars d′infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l′illa del record
la pluja llançarem...

L'ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d'una emprengué el vol.

Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m′havia adormit
quan, de cop, el cel s′omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc.
Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s′acabà
i, com caigut del cel,
l'ocell es va aturar.


Un bon dia, o potser una nit,
prop del mar jo m′havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d′enlloc.
Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant.
Prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel,
l'ocell es va aturar.