Eterns Songtext
von Mara Aranda

Nugada a la sella la nit avança
I ens resseguix amb els seus mil ulls de plata.
Cavalquem amb tou llom l′egua malalta,
La nit avança però l'alba està lluny.
Tristor al trot li pesa i l′aixafa,
L'egua renilla i sembla defallir.

La lluna entre les corberes aguaita,
Veu els genets que ens acurten les passes.
Negra crinera d'atzabeja
Damunt les pedres i la cinglera al front.


Amor tan ferm no vol recança,
Ample horitzó per aliança.
Amor que crema no vol aigua
I s′apaivaga amb càstig o amb sang.

Corre egüeta, ja s′atansa
La llibertat del nostre anhel,
Que de l'aire no vol fer gàbia.
Ales al vent volen volar.

M′agafaràs cintó i cintura
I entrarem junts, sense paüra,
Al Paradís que els amants convida
Al seu jardí per fer de l'amor follia.

Amors eterns ençà s′albiren
Junts cavalquen sent eternitat.