L'olivera Songtext
von Joan Manuel Serrat

Pel pujol, on surt el sol
Cada matí de primavera
Desafiant grop i llevant
Hi trobareu una olivera

Ja fa molts anys els seus afanys
Amb ella un home va fer créixer
Diu que eren cent arbres al vent
L′orgull d'aquell que els va fer néixer

Senyor, no en té, cap jornaler
S′acosta a esporgar el seu ramatge
Sola, va fent de vent a vent
Feliç de ser lliure i salvatge

No li fa por
Si a la tardor
Una gelada la despulla
Sempre en té prou amb el que plou
Per netejar les seves fulles


Sempre és allí
A la vora del camí
Oferint-vos la seva ombra
Ho dóna tot a tothom
Què més es pot demanar a una vella soca?

Quan neix un fruit és tan petit
Que ni els ocells gosen picar-lo
Pensant, potser
Que és el darrer
El darrer fruit i cal mimar-lo

Ells cada estiu fan el seu niu
Al damunt de qualsevol branca
I l'arbre vell sent així amb ell
Néixer la vida d'una branca

I així va fent, de vent a vent
Esperant que qualsevol tarda
Algú vindrà, la tallarà
I a bocins anirà cremant-la

Pel pujol, on surt el sol
Cada matí de primavera
Desafiant grop i llevant
Es va morir una olivera