Els vells amants Songtext
von Joan Manuel Serrat

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs,
I un xic més trista la seva mirada.

S′estimen com jo voldria ser estimat,
(Si els costums que segueixo ho permeten).
S'estimen com jo voldria ser estimat,
Quan la esperança comenci a estar seca.

I s′agafen les mans,
Els vells amants.
I recorden, com ahir,
Les flors que van collir.

I s'agafen les mans
Els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
No els cal dir res, cap mot.


On els vells viuen es va aturar el temps,
Amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps,
Després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
I el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran,
Que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s′agafen les mans,
Els vells amants.
I es bressolen cada nit
Com dos infants petits.

I s′agafen les mans
Els vells amants.
I es pregunten: Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?

I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
Embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
Mai no ha oblidat aquesta data...


I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s′han perdut els amants,
Amb una flor i la seva tendressa...