La fília I la fòbia Songtext
von Joan Colomo

De vegades no m′agrada l'ésser humà
No em sembla un animal sa
Una espècie sense miraments
De vegades no m′agrada gens
No m'agrada gens la gent

Però de cop sento la teva veu
Com un so màgic que entra dins meu
La teva presència em torba la ment
I ja torno a pensar com m'agrada la gent

De vegades no puc amb la totalitat
Dels actes de la humanitat
Som la vergonya del regne animal
De vegades no ho puc suportar
I tot em fa mal


Però de cop sento un disc d′en Neil Young
I tots els mals rotllos se′n van
Desconnecto el televisor
I el fàstig se'n va
Em sento millor

L′esperança és l'últim que es perd
O s′amaga com un iceberg
Potser tot comença a tenir sentit
Si em segueixes tocant
Amb la punta dels teus dits

De l'amor i de l′odi sabem
Que seran presents eternament
és inútil intentar-ho evitar
El problema de ser humà o massa humà

Nens i nenes sisplau feu-me cas
De la fília a la fòbia hi ha un pas
Potser tot comença a tenir sentit
Tu i jo amagats a dintre del teu llit