Sonet a dues ciutats Songtext
von Gerard Quintana

Hôtel de l′Avenir, l'última nit
París ens mostra el seu capvespre als vidres

Quina sort acostar-se amb un somrís
Al seixanta anys, la Porta de les Liles
Quina sort no haver estat un home trist
Ni tu una dona trista


Les ferides ens han anat fent durs i compassius
Les ferides

Quina sort aquest fill
Les dues filles
Quina sort poder veure rere els vidres

Una ciutat que no existeix, la nostra
Ferré canta Verlaine, la pluja posa
Reflexos roigs i negres a la nit
Roig per haver nascut a Barcelona
Negre pels trens nocturns cap a París