Ses estrelles del cel Songtext
von Antònia Font

Amb sa mateixa peresa
que un home descarrega un piano
inventariam ses estrelles del cel
i clovelles de molt bons pistatxos.

I amb sa mateixa pobresa
omplim es cendrer amb una llosca
i mos pensam que menjam
de sa fruita madura sa carn olorosa.

I és igual
si ja no mos queden pessetes
perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca
de s′excel·lentíssim ajuntament de Lloseta.

I amb sa mateixa aigua clara
que es homes se renten sa cara
recuperam sa puresa
des dies de crisi que mos arruinaren.


I amb sa mateixa mirada
que es homes se miren sa Lluna
noltros miram sa farola
pes vidres que sonen a gotes de pluja.

I és igual
si mos engeguen d'aquesta casa.
Si mos hi menja sa merda, i es cables fan xispes,
ses teules degoten i ses bicicletes estan rovellades.

Viure és sobreviure,
es futur parabòlic
amb atletisme d′imbècil
i equilibrisme d'alcohòlic.

Viure és sobreviure empresonat
dins un rellotge d'arena,
lliure dins un infinit arenal,
lliure de morir-te de fam.

Amb sa mateixa peresa
que un home descarrega un piano
inventariam ses estrelles del cel
i clovelles de molt bons pistatxos.


I amb sa mateixa pobresa
omplim es cendrer amb una llosca
i mos pensam que menjam
de sa fruita madura sa carn olorosa.

I és igual
si ja no mos queden pessetes
perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca
de s′excel·lentíssim ajuntament de Lloseta.

Viure és sobreviure,
es futur parabòlic
amb atletisme d′imbècil
i equilibrisme d'alcohòlic.

Viure és sobreviure empresonat
dins un rellotge d′arena,
lliure dins un infinit arenal.

Viure és sobreviure,
es futur parabòlic
amb atletisme d'imbècil
i equilibrisme d′alcohòlic.

Viure és sobreviure empresonat
dins un rellotge d'arena,
lliure dins un infinit arenal,
lliure de morir-te de fam,
lliure de morir-te de fam,
de morir-te de fam.